G                 D 
Calleu, nobles consellers,
C         Em                   D 
guardeu-vos la raó que us quedi,
G                    D 
i amb un pas viu i decidit,
C              Em               D 
marxeu on sigui que us esperin.
G                 D 
Baixeu les baldes, ajusteu
C           Em              D 
finestres i correu cortines,
G                D 
poseu els nens al llit;
C         Em              D 
si dormen, mireu com respiren.

G                D 
Perquè si és bo o és dolent,
G                D 
no importa molt ara mateix,

C                           D 
que sembla tan clar que ens equivoquem
Em                  G  
com que ho anem a fer.
C                          D 
que sembla tan clar que ens equivoquem
C            D           G  
com que ho anem a fer.

Voleu, amables pretendents,
fins altres braços que us valorin.
I pel camí no pregunteu,
deixeu que el nostre amor es fongui,
guardarem com un tresor,
les vostres panxes, les carícies
i us jurem, per un moment
ens pensavem que podíem.

Però si truca algú no contesteu,
que el cel ja és prou ple de valents,
i sembla tan clar que ens equivoquem
com que ho anem a fer.
i sembla tan clar que ens equivoquem
com que ho anem a fer.

- Olga t’he portat una rosa.
- Jo a tu unes margarides.
- Escolta, estava pensant… aquesta vegada és la bona no?
- Va, calla i dona’m la mà.

Guardeu-vos forces, bona gent,
potser ens veurem un altre dia,
sabem que volieu fer més,
però què hi farem, així és la vida.
T’equivoques d’uniforme i
dispares a qui més estimes,
t’equivoques de remei
i va i s’infecta la ferida.

I alguna estona, què us penseu?
També ens agrada estar contents,

però sembla tan clar que ens equivoquem
com que ho anem a fer.
Sembla tan clar que ens equivoquem
com que ho anem a fer.