D 
Provem d'encaixar en escenes boniques,
Bm 
En ports de diumenge farcits de gavines,
G  
En grans sobretaules on els avis canten,
A                    A7 
En nits vora el foc abraçats a una manta.
D 
Es tracta de ser els simpàtics del barri,
Bm 
Els que ballen I ballen fins que els músics parin
G  
I irrompre arrogants lluint les millors gales
A                        A7 
En discos amb dones amb feines estables



G                   D 
I a vegades ens en sortim,
G                   D 
I a vegades ens en sortim
Bm                      A                 G                   D 
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
Bm                      A                  G                    D 
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.



D 
Busquem quedar bé en el retaule magnífic
Bm 
dels que van pel món amb posat monolític
G  
i afronten la vida mirant-la a la cara
A                            A7 
i un dia, contents, compren flors a sa mare.
D 
Intentem trampejar per ser persones dignes,
Bm 
el pare modèlic que volen les filles,
G  
el de la veu greu, el de la mà forta,
A                          A7 
que paga un vermut i que arregla una porta.
D 
I després tancar els ulls i sentir el món en calma
Bm 
i dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre
G  
havent enllestit un gran epitafi
A                          A7 
que arranqui somriures a tots els que passin.



G                   D 
I a vegades ens en sortim,
G                   D 
I a vegades ens en sortim
Bm                      A                 G                   D 
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
Bm                      A                  G                    D 
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.



D  - Bm  - G   - A  - A7     x2



G                   D 
I a vegades ens en sortim,
G                   D 
I a vegades ens en sortim
Bm                      A                 G                   D 
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
Bm                      A 
I, a vegades, se'ns baixa la verge i
G                    D 
de sobte ens revela que ens en sortim.


Bm                           A                 G  
I, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa
             D 
capgira allò que crèiem lògic,
Bm 
tot fent evident,
A 
que per un moment,
G          D 
ens en sortim.