F Dm Bb C C7
F Dm Bb C C7

F
Provem d'encaixar en escenes boniques,
    Dm
En ports de diumenge farcits de gavines,
     Bb
En grans sobretaules on els avis canten,
    C                    C7
En nits vora el foc abraçats a una manta.
     F
Es tracta de ser els simpàtics del barri,
         Dm
Els que ballen I ballen fins que els músics parin
  Bb
I irrompre arrogants lluint les millors gales
    C                    C7
En discos amb dones amb feines estables


       Bb              F
I a vegades ens en sortim,
       Bb              F
I a vegades ens en sortim
        Dm              C                  Bb                 F
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
        Dm              C                   Bb                   F
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.


F
Busquem quedar bé en el retaule magnífic
       Dm
dels que van pel món amb posat monolític
     Bb
i afronten la vida mirant-la a la cara
      C                       C7
i un dia, contents, compren flors a sa mare.
      F
Intentem trampejar per ser persones dignes,
    Dm
el pare modèlic que volen les filles,
    Bb
el de la veu greu, el de la mà forta,
     C                      C7
que paga un vermut i que arregla una porta.
       F
I després tancar els ulls i sentir el món en calma
   Dm
i dos ocellets fent piu-piu dalt d'un arbre
   Bb
havent enllestit un gran epitafi
       C                  C7
que arranqui somriures a tots els que passin.


       Bb              F
I a vegades ens en sortim,
       Bb              F
I a vegades ens en sortim
        Dm              C                  Bb                 F
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
        Dm              C                   Bb                   F
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

[Instrumental]
F Dm Bb C C7
F Dm Bb C C7


       Bb              F
I a vegades ens en sortim,
       Bb              F
I a vegades ens en sortim
        Dm              C                  Bb                 F
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
        Dm                    C
I, a vegades, se'ns baixa la verge i
              Bb                   F
de sobte ens revela que ens en sortim.
        Dm                   C                   Bb
I, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa
             F
capgira tot el que crèiem lògic,
     Dm
tot fent evident,
     C
que per un moment,
Bb         F
ens en sortim.