A 
                               E 
Ja sabem com t’agrada aixecar el braç
       A                    D 
i calcular el pol d’on ve el vent,
          A                 E 
ja hem gaudit de l’estil que exhibeixes
                   D                 A 
quan marxes corrents.
                                     E 
Ja hem entès que ets una ànima errant
                     A                   D 
que abandona les cases quan tothom dorm,
         A                         E 
que t’agrada menjar quan hi ha gana
                D                 A 
i dormir si ve son.

       D 
Però pensa’t-ho bé que després, tard o d’hora,
                      A 
sempre arriba el moment
      D                    A                 E 
quan s’obre com una flor rara el penediment
     D 
i entens, com si totes les bruixes del món
                              A 
coincidissin llegint-te el futur,
         D 
que és cosa de temps que et sorprenguis
                     E 
pensant que ho tenies,
                   A 
que jo creia en tu.

                              E 
Ja sabem que tres mil aventures
              A                        D 
bateguen rabioses lluny d’aquest racó,
            A                      E 
que els guerrers s’avorreixen si no
D                 A 
hi ha una mica d’acció.
                                 E 
Ja hem previst que només moriràs si algú et clava
      A                   D 
una daga daurada en el cor
              A                 E 
i que on t’enterri una bona gent
                       D                 A 
hi creixerà un roure fort.

      D 
I és quasi entranyable que oblidis tan ràpid
                            A 
que sempre arriba el moment
       D                    A                 E 
quan s’obre com una flor groga el penediment.
      D 
Si ho saps com si totes les bruixes del món
                              A 
t’estiguessin llençant un conjur,
      D 
una rima ancestral que et farà
                      E 
recordar que ho tenies,
                  A 
que jo creia en tu.

          D 
Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts
                            A 
per incloure en el codi penal
              D                        A 
que es prohibeixi a la gent ‘nar pel món
                     E                A 
buscant res que no pugui anomenar.
         D 
Que la por estaria allà però, potser, per variar,
                            E 
aprendríem a passar-la junts
            D 
i no et veuria mai més explicant-me que bé
                     E 
estaves quan ho tenies,
                    A 
quan jo creia en tu.