G        C                 D           Em 
Amb el canvi de paradigma vaig haver-me d’excusar,
        G               C                 D  Em 
vaig sortir al carrer i vaig córrer cap a casa
       G            C             D            Em 
per buidar tots els calaixos, regirar tots els papers,
        G       C                  D  Em 
fer-ne una muntanya i veure com cremaven.

          G       C 
Va ser eficaç, el foc,
D       Em 
  tonificant,
          G       C 
va ser eficaç, el foc
D       Em 
  de flames plenes
   G           C                D     Em 
de les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir,
   G           C                D     Em 
de les bestieses que tu i jo havíem arribat...

G    C  D  Em 
A dir,
i es propagaven a l’horitzó,
A dir,
i educaven l’interlocutor,
A dir,
sempre més il·lustrats que els demés,
A dir,
i pagaven molt bé a final de mes.
Amb el canvi de paradigma preferia els segons plans,
ja no estava mai segur del que pensava.
M’agradava estar-me al pati amb la ràdio remugant
sobre la remor d’estàtues derrocades.
Sobre aquella remor
damunt d’aquell bell cant
sobre aquella remor
d’estàtues plena
de les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir,
de les bestieses que tu i jo havíem arribat...
A dir,
i es propagaven a l’horitzó,
A dir,
i educaven l’interlocutor,
A dir,
sempre més il·lustrats que els demés,
A dir,
i pagaven molt bé a final de mes.
Amb el canvi de paradigma van haver-me d’enterrar
en aquest ermot, amb cap nom a la placa.
T’agraeixo les flors blanques i el discurs al funeral,
sé que feia temps que ja no em respectaves.
I fan bonic, les flors
amb negres draps penjant
i darrere uns amics
que recordaven
les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir.
Les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir.