G
 Rius de gent
C                  Am
 malferida corren sols
C                    G
 escopint el seu fracàs

ja vençuts,
C                         Am
 esperaran com sempre han fet
C                    G
 l'aventura d'una nit
         Em       Am
mentre ploren de ràbia i per amor
C                 G
 a un nom inexistent,
        Em         Am
mentre riuen dins núvols passatgers
C                  G
 cada dia més distants;

corren sols
C                      Am
 seguint pistes per trobar
C                   G
 el refugi de l'acció
          C                    Am
d'un amic que no estigui massa vist
C                     G
 o una ofrena de la carn
       Em           Am
que vegades quan s'apaga el primer foc
C                    G
 pot fer encara més mal
         Em        Am
i així acaben quan ja tot ha passat,
    C
cremats per la veritat

i criden:


G                 C
 "Podré tornar enrera quan estigui massa lluny,
G                C
 podré tornar enrera quan sigui massa tard,
G                C
 podré tornar enrera quan estigui massa lluny,
G                C     ( S I L E N C I )  Gsus
 podré tornar enrera quan sigui massa tard."


G
 Són germans
C                       Am
 d'un camí que no ha tingut
C                  G
 mai sortida ni final;

saben bé
C                       Am
 que el futur és la foscor
C                        G
 i que el negre és el color
          Em     Am
d'una bandera bruta i plena de sang
C                            G
 que els hi han posat a les mans
               Em         Am
però no es rendeixen, somnien il·lusions
      C
fent himnes de cançons

i criden:


G                 C
 "Podré tornar enrera quan estigui massa lluny,
G                C
 podré tornar enrera quan sigui massa tard,
G                C
 podré tornar enrera quan estigui massa lluny,
G                C     ( S I L E N C I )  Gsus
 podré tornar enrera quan sigui massa tard."