Am 
Amb tots els petits vicis
              G  
adult et consideren

i com qui deixa ploure

vas traspassant els límits
                Am 
de més de tres edats.


Com és l'absurd qui mata
               G  
i mai a qui voldries,

com que no veus el canvi,

com passen tantes coses
                   Am 
sense que t'ho consulten.


Dm 
Et creus, oh miserable,

que el temps ja no existeix.

Am 
Et creus, oh miserable,

que el temps ja no existeix.


Podries ser ja pare,
                   G  
si molt t'obliguen penses,

et mires a l'espill
                     Am 
i sempre et veus més lleig.

Que no ha passat la vida
                G  
d'adolescent et sembla;

amb tots els petits vicis
                     Am 
la sents molt més present.


Dm 
Et creus, oh miserable,

que el temps ja no existeix.

Am 
Et creus, oh miserable,

que el temps ja no existeix.


A mort ací és la vida
             G  
d'una manera lenta,

i lluites junt amb altres

i et negues a mil coses
                   Am 
i sempre et sembla poc.


Com és l'absurd qui mata
               G  
i mai a qui voldries,

com que no veus el canvi,

com passen tantes coses

sense que t'ho consulten.


Dm 
Et creus, oh miserable,

que el temps ja no existeix.

Am 
Et creus, oh miserable,