Era un nit d'estiu
després d'un concert a Parets,
en Dídac m'incità
a fer la Conreria
quina bogeria

Les corves anaven passant
i els arbres grataven el meu cotxe blau
quan de sobte entre la pols i el fum
un mur vaig il·luminar.

De cop tot era fosc
i no sentia res
al fons una llum
i a la llum tot era blanc.

Al cap d'una estona
un apio apareix i em diu
que es diu Pere
em comenta que fa temps
que m'espera allà en el cel.

Perdoni senyor
que no em pugui quedar una eternitat
però allà baix encara m'esperen.

Del cel al món, del cel al món,
del cel al món, del cel....