Unes copes, un poc de fum
Una làmpada vermella I flaixos de tele muda a les parets
Aquí, davant del foc
Em sento bategar a les galtes I vaig encès com una teia
No sé si sóc en un pou, en una cisterna o a la frontera d’un paradís

Ajagut al sofà, s’hi està bé, en aquesta cambra, lluny
De qui sap què. La profunditat de sons ancestrals
Navega per nervis destensats, oxidant
Radis de síntesi alquímica. Pedres roges
Gemecs encesos. La brasa del pecat somorta
Sota una fina capa de cendra