Ella té un cel als ulls, una lluna I set sols
Ella té un cel als ulls, on li cau la pluja trista de tardor

Quan els meus ulls es mullen
Ella s’empassa les llàgrimes
I amb la seva veu dolça
Tots els inferns em fa oblidar

Potser ella té ganes de plegar
Però amaga sa tristor
I em convida a saltar
Per sobre el gran riu de l’enyor

Ella té un cel als ulls, una lluna I set sols
Ella té un cel als ulls, on li cau la pluja trista de tardor

Com un gran raig de sol
Que em crema els ulls de tant mirar
Ballo en els seus cabells
Com un follet trist I rialler

Si tot sembla perdut
I s’estreny el laberint
Ens agafem de la mà
I saltem junts