Am 
Jo vinc d'un silenci
              Dm 
antic i molt llarg,

de gent va alçant-se
         Am 
des del fons dels segles,

de gent que anomenem
            Dm 
classes subalternes,

jo vinc d'un silenci
              Am 
antic i molt llarg.



Am 
Jo vinc de les places
                Dm 
i dels carrers plens

de xiquets que juguen
                 Am 
i de vells que esperen,

mentre homes i dones
           Dm 
estan treballant

als petits tallers,
            Am 
a casa o al camp.



A 
Jo vinc d'un silenci

que no és resignat,

d'on comença l'horta
            E 
i acaba el secà,

d'esforç i blasfèmia

perquè tot va mal:

qui perd els orígens
          A 
per identitat!



Am 
Jo vinc d'un silenci
               Dm 
antic i molt llarg,

de gent sense místics
             Am 
ni grans capitans,

que viuen i moren
          Dm 
en l'anonimat,

que en frases solemnes
                Am 
no han cregut mai.



A 
Jo vinc d'una lluita

que és sorda i constant,

jo vinc d'un silenci
               E 
que romprà la gent

que ara vol ser lliure

i estima la vida,

que exigeix les coses
             A 
que li han negat.



A 
Jo vinc d'un silenci

antic i moolt llarg,

jo vinc d'un silenci
               E 
que no és resignat,

jo vinc d'un silenci

que la gent romprà,

jo vinc d'una lluita
                    A 
que és sorda i constant.