C G F G C

C                        D7
M'hauria agradat estar despert
F                         C
aquell matí que amb un vestit verd
Bb
entre uns bladars
C
ell va arribar.

F                     Gm
Venia xiulant, com un infant.
Bb                       F
Tenia plenes d'ocells les mans
Eb
i cel amunt
F
els anava escampant.

G               D
El voltaven les abelles.
F                G
Duia un barret de roselles
C             G
i a la bandolera
            F
em duia la primavera
G             C
el vint de Març.


M'hauria agradat estar despert
o haver deixat els balcons oberts
i en el meu son
intuir com...,
teules i branques s'omplen de nius
i el roc eixut torna a mullar-se al riu
i el crit agut
d'una perdiu.

I del conill la mirada
i olorar la matinada
que a la bandolera
ens va dur la primavera
el vint de Març.

M'hauria agradat estar despert.
Jeure damunt d'un roc com um lluert
de panxa al sol
i amb un flabiol,
i haver sortit a rebre'l com cal
i guarnir amb flors de paper els portals
com si fos temps
de carnaval.

Però aquell matí jo dormia
tranquil, perquè no sabia
que a la bandolera
em duia la primavera
el vint de Març.