E                 B                     A
I creus que és tant senzill, que pots amb tot
                     C#m
quan de sobte les tempestes
      B              A
cauen i et mullen de cop.

I tu pensant que tot està vençut
ho vas provant un cop i un altre,
donant cops de cap contra el mateix mur.

  F#m              B
I lluny, a l’horitzó,
                 E
de cop cau el teló
               B
i un crit mig ofegat
       C#m                   B
m’atravessa el cor com una daga.
       F#m             B
Només vull sentir-te dir:

         E      B      C#m
Que al final tot anirà bé,
        A
quan de cop la sort s’apagui
          E              B
si estem junts serà més fàcil.
     E       B     C#m
Al final tot anirà bé,
       A
que aviat tot el que cou,
            E
s’ho endurà el temps

I si demà, ens trobem un nou camí,
però la sortida és tan borrosa
i la por ens va fent cada cop més petits.

Tu no et rendeixis que el més important
és aprendre de les derrotes
que guanyar és seguir lluitant.