T'evoco, Rosa, i se m'acut
Que podria besar-te les parpelles
Carregades de son, i empresonar-te
Un rínxol entre els dits
Si no fes tant de temps que he congelat
El bes a frec de llavi

Et penso, Rosa, i sé perdut
El silenci quiet dels teus camins
Que ignoren el desfici del meu tacte
(En tinc un mapa mut que vaig omplint a cops d'imaginari)

T'enyoro, Rosa
I no vull més
Que aquest misteri teu
Que m'omple el somni
I desfà les engrunes de certesa
Que m'aguanten

T'evoco, Rosa
Et penso, Rosa
T'enyoro, Rosa