Mor l'home prop Kigali
ran del camí d'enlloc,
el formiguer dement
de cada dia enfila
i aquest maleït ferment
que brolla de l'argila
vol ser el taüt que embali
el preu de l'alto-el-foc.

I encara sota el pal.li
escalfa i bull la til×la,
hi ha un banquer present
queixant-se que té poc
i un que ven armament
bregant a cops de roc
per tal que l'odi escali
els murs d'unaltra vila.

I això des d'occident
són mals antropològics
molt lletjos i molt tristos,
i calen quinze rals:
el preu de la neteja
de la nostra consciència.

Que s'alci qui passeja
pels humans zoològics,
que encenguin tots els mistos
i cremin la paciència,
que el sud sigui valent
per vèncer els animals.