Fulles que ha anat fent caure el temps, bufan contracorrent les vols abraçar. Jugues a creure't qui no ets i amb un plec d'arguments et vas disfressant. Omples sovint la soledat amb la felicitat que compres a grams. I et descuides d'un cor ple de rovell que es mou fet un cabdell. Maldestre ha intentat no fer-se gran. Sures tot sol enmig d'un oceà, sense port. La vida se t'en va com la sort, que s'ha cansat d'esperar. Fa massa temps que fuges de tot. Camines sense anar mai enlloc. I vius apedaçant el teu món que se t'està desmuntant a mida que veus l'engany. Busques la cura en un remei que ajuda a tocar el cel i et torna a ensorrar. Rutlles tan sols en el moment que l'amargor que sents et va gola avall. Jures que ja no hi tornaràs. Però les promeses que ara et fas demà les desfàs sobre un mirall. Sures tot sol…