El vent em du records llunyans perduts fa temps i crido al cel demanant per què vull plorar. Va ser ahir quan sota un cel rogent entre ombres i furtivament ens lliuràvem a tots els plaers, sols tu i jo. El temps s'endú els records, deixant buidor en el cor. No sé per què ja no puc parlar del passat. Demà el sol vindrà també, com sempre ho fa, i jo seré un altre cop un nen innocent. Va ser ahir quan sota un cel rogent entre ombres i furtivament ens lliuràvem a tots els plaers, sols tu i jo.