Torna a haver-hi llums al carrer Però em semblen tan llunyanes a mi Signes del que ja no pot ser Però tot i així hi busco recer No sé què ha passat Però tot ha canviat La taula és cada cop més buida El temps s’ha escapat I els passos fets es desdibuixen Vaig suposar que la resta del món es pararia Vaig esperar mil estrelles fugaces quan encara no sabia el que perdria I cada nou desembre Miro cap enrere i sé que no Que res no torna un cop es fon Ja no som aquells nens d’ahir Per què hem de tenir por per sentir? En aquesta època de propòsits on moren els anys No ens queda més que avançar I ara me’n vaig, esvaint-me en escenes passatgeres I ara em desfaig en paraules que ens surten sense entendre les respostes que ens esperen Almenys aquest desembre Quan l’última espelma s’hagi fos Tindrem una cançó pels dos En les llums i l’escalfor de casa és fosc i fred fora Vull marxar Ens hem promès una vida nova Vull marxar Hi ha un món rere la finestra Però el vull recórrer amb tu El vull recórrer amb tu