Passà la frontera al maleter D'un mercedes verd I atrotinat, La primera nit en un caixer, La següent sota el pont de la ciutat. La tercera pensà amb el camí fet, I la quarta somià en com desfe'l; Mentre remugaven els budells Llamps I trons feien baixar el cel. La nit empara els cecs I les tempestes els lladres, No hi ha pany si és prou l'afany. I d'aquesta manera Aprengué, el calavera, A saltar parets I a obrir candaus. La cinquena nit també plogué, L'adrenalina prou té el seu encant. El seu sisè camí no se n'estigué I perdé la por del debutant. La setena nit es va confiar I en sortir, arraulit I panteixant, Davant la reixa humida d'aquell forn de pa, Dos gendarmes I el blau llampegant. La nit empara els cecs I les tempestes els lladres, No hi ha pany si és prou l'afany. I d'aquesta manera Aprengué, el calavera, A saltar parets I a obrir candaus. Entrà a comissaria emmanillat, Remugant dins un cotxe cel·lular. La primera nit no va dormir re, I el vespre següent ja era al carrer. La nit empara els cecs I les tempestes els lladres, No hi ha pany si és prou l'afany. I d'aquesta manera Va fent el calavera, Saltant parets I obrint candaus.