Molt lluny, en les butxaques d'uns pantalons vells que ma mare guardava -ma mare ho guarda tot-, he trobat les nits que ens passàvem caminant, amics, pels carrers de Xàtiva. Parlavem de tot i del bé i del mal. Amb poques coses clares: la incertesa del futur, l'avidesa d'uns infants. Les caminades nits d'estiu les tinc avui al davant. Amunt i avall...