C Em
Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia
Dm
i jo ben sol em quede a Maragall,
G
aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia
C
se'm torna el lloc d'un gris inútil ball.
Em
Ausiàs March em ve a la memòria,
Dm
el seu vell cant, de cop, se m'aclareix,
G
a casa, sol, immers en la cabòria
C
del meu desig de tu que és gran i creix:
Dm
"Plagués a déu que mon pensar fos mort
E que passàs ma vida en dorment".
C Em
Entenc molt bé, desgraciada sort,
Dm
l'última arrel d'aquest trist pensament,
G
el seu perquè atàvic, jove, fort
C
jo sent en mi, corprès, profundament.
Em
Al llit tan gran d'italiana mida
Dm
passe les nits sentint la teua absència,
G
no dorm qui vol ni és d'oblit la vida,
C
amor, amor, és dura la sentència.
C Em
Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia
Dm
el dolor ve a fer-me companyia,
G
i no se'n va, que creix en sa llargària,
C
despert de nit somou, somort, de dia.
Em
Em passa això i tantes altres coses
Dm
sentint-me sol que és sentir-te lluny;
G
ho veig molt clar quan fa ja cent vint hores
C
que compte el temps que lentament s'esmuny.
C Em
Vindrà el teu cos que suaument em poses
Dm
en el meu cos quan ens sentim ben junts,
G
i floriran millor que mai les roses:
C
a poc a poc ens clourem com un puny.
