De Feliu Ventura a Miquel Martí Pol Fou un fred i trist novembre en la tardor del nostre plor, de la terra naix un xiscle testimoni d´una mort. Amb la mirada bategaves abans de la teua nit, i amb les paraules desvetllaves tots els silencis i els crits. Jo tornaré a cridar el teu nom contra el vent. En l´espai de les estrelles t´has perdut en el meu cant, però t´he trobat amb elles i m´has fet entendre tant. I ara que la terra calla alce el meu puny novament, i amb una nova tornada farem brotar el moment. Jo tornaré a cridar e teu nom contra el vent. Contra el vent! Contra el vent! Contra el vent! Contra el vent!