A València hi ha un carrer -en faig una i toco el dos-, si voleu saber quin és: el carrer dels Teixidors. Si n'hi ha quatre minyones allà dalt del balconet, de les quatre teixidores una m'ha picat l'ullet. Jo no sé conèixer aquests petits aucells, si en seran cardines o bé passerells. Avui fan una paella al carrer dels Teixidors, n'he llogat una rondalla per cantar-li al meu amor. Dolçainer i tabalera, cantadora i cantador, versador me l'estalvio, que els versets els dicto jo. Jo l'esguardo i ella em mira, jo la miro i ella em veu, jo la veig i ella m'esguarda. Dels seus ulls ara sóc reu. Vull que em facis roba nova embellida amb deu rivets i teixint-la únicament amb ditades i besets.