Els llums s'han apagat, han tret el pastís Aplaudien els pares, els tiets I els amics Tots alhora, agrupats en un únic crit Que demani un desig, que demani un desig I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d'atenció Has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador Un segon, dos segons, tres segons, quatre I cinc Els teus ulls cavalcaven buscant un desig Les espelmes cremaven I alguns dels amics T'enfocaven amb càmeres de retratar Una veu comentava: ai, que guapa està I jo, en el fons, m'acabava el culet de la copa decidit A trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit Del tamany d'una mosca, del tamany d'un mosquit Per un cop empetitit, sota els tamborets I la taula allargada pels dos cavallets Fer-me pas amb prudència per un entramat De sabates d'hivern, de confeti aixafat I esprintar maleint la llargada dels meus nous passets I amagar-me entre un tap de suro I la paret Just a temps que no em mengi el collons de gatet I escalar les sanefes del teu vestit I falcar el peu esquerre en un descosit I arribar-te a l'espatlla I seure en un botó I agafar un pelet d'aire I, amb un saltiró Enganxar-te un cabell I impulsar-me en un últim salt final I accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal Ara un peu! Ara un braç! Ara el tors! Ara el cap! I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient Repartir unes targetes, ser amable amb la gent I amb maneres de jove discret I educat Presentar els meus respectes a l'autoritat Escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells Fer-me fotos gracioses amb altres il•lustres viatgers I amb un home amb corbata que no sé qui és I en el núvol de somnis que tens a l'abast I entre d'altres que, ho sento, però ja mai viuràs Detectar un caminet que m'allunyi del grup O una ombreta tranquil•la on, desapercebut Estirar-me una estona I, per fi, relaxar-me celebrant El plaer indescriptible que és estar amb tu, avui que et fas gran Mentre a fora de l'ull les espelmes es van apagant