G D7 G D7 Criatura dolcíssima, que fores G D7 G G7 la sola riba forta, un deix didea, C D7 G G 7 la mà que entre les meues perdurava! C D7 G D 7 la mà que entre les meues perdurava! G D7 G D7 No sé si mestimaves: testimava G D7 G G7 i això era tot, i això era prou, C D7 G G7 i els nostres cossos obraven en llur glòria C D7 G i els nostres cossos obraven en llur glòria Em B7 Érem hostes del bes i la insistència Em A7 D7 i et sabia ma carn meravellada C D7 G G7 i argument negador de la nostàlgia C D7 G D7 i argument negador de la nostàlgia. Tenies dènou anys, i a punt la joia, I esperança de mi en les teues galtes, Jo tintentava noms i altres carícies. Vindrà lhora de vore dins els versos I algú dirà de mi: heus ací un home Que moria allarat en clars abismes. Però no hi trobaran ta pau, tos muscles, La teua olor completa penetrant-me? No hi llegiran ton nom amb un bell pànic?