Am A la taverna del Mar hi seu un vell F C amb el cap blanquinós, deixat anar; Am G F C E7 té el diari al davant perquè ningú no li fa companyia. Am Sap el menyspreu que els ulls tenen pel seu cos, F C sap que el temps ha passat sense cap goig, Am G F C E7 que ja no pot donar l'antiga frescor d'aquella bellesa que tenia. [Chorus] Am E7 Am E7 És vell, prou que ho sap; és vell, prou que ho nota. Am E7 Am E7 És vell, prou que ho sent cada instant que plora. C G C G És vell, i té temps, massa temps per a veure-ho. Am E7 Am E7 Era, era quan era ahir encara. C G C E7 Era, era quan era ahir encara. [Verse 2] Am I se'n recorda del seny, el mentider, F C com el seny que li va fer aquest infern Am G F C E7 quan a cada desig li deia "demà tindràs temps encara". Am I fa memòria del plaer que va frenar, F C cada albada de goig que es va negar, Am G F C E7 cada estona perduda que ara li fa escarni del cos llaurat pels anys. [Chorus] Am E7 Am E7 És vell, prou que ho sap; és vell, prou que ho nota. Am E7 Am E7 És vell, prou que ho sent cada instant que plora. C G C G És vell, i té temps, massa temps per a veure-ho. Am E7 Am E7 Era, era quan era ahir encara. C G C E7 Era, era quan era ahir encara. [Outro] Am A la taverna del Mar hi seu un vell F C que, de tant recordar, tant somniar, Am Em F C E7 Am s'ha quedat adormit damunt la taula, damunt la taula.