Treu del pou aquesta fressa Buida l'esperit de tanta pols Sigues tu, no ho deixis perdre Mira, olora, I viu la vida a fons Sega arran la no ginesta Trenca amb tot allò que tant confon Si ets pacient I més honesta Ja veuras que et menjaràs el món Trobaràs deserts, penyassegats, forats I rius Sentiràs la veu de dins teu que alguna terra et diu Que no podràs mai despertar D'aquest bonson que acabes d'inventar I no sabràs pas com tornar Del teu tresor tan clar Tot curtint la senzillesa Vestiràs amb poc tenint de tot Sommiant I amb la tendressa Aconseguiràs saber-ho tot Surt al sol sense roba Deixa que t'escalfi tot el dors Pren I aprèn, la terra et dona Tot alló que tant demana el cos Trobaràs deserts, penyassegats, forats I rius Sentiràs la veu dins teu que alguna terra et diu Que no podràs mai despertar D'aquell bonson que acabes d'inventar I no sabràs pas com tornar Del teu tresor tan clar Que la vida res et diu Si no ets tu qui somriu Mira el curs del teu riu