Ara sentim que som un oceà Una llavor que tot just encara ha de despertar Tot és camí i a la teva pell escric Un poema indecent, a contracorrent Tornem a sentir com l'univers és una fera Som la llavor de l'arrel que ara vol créixer Tot es camí quan s'enfonsa el dilema Crits a contracorrent, naufragi de la pena Apropa't encara més, més a prop Sent com la vida batega més fort Apropat encara més, encara més Sent com bategues per dintre Ara volem contra el que marca el vent Amb l'eufòria que arriba, quan matem la rutina No vull saber què vol dir fer-ho bé Dissidents permanents, tant addictes al moment No vull esperar a tenir-ho tot clar Que sentir és molt més que somiar El teu crit preferit, contra tot neguit L'eufòria d'aprendre a volar Apropa't encara més, més a prop Sent com la vida batega més fort Apropat encara més, encara més Sent com bategues per dintre Com una sola veu, una sola cançó Un univers sencer batega entre tu i jo Com una sola veu, una sola cançó Un univers sencer batega entre tu i jo Apropa't encara més, més a prop Sent com la vida batega més fort Apropat encara, encara més Sent com bategues per dintre