No és fàcil dir-te adéu Encara et tinc molt per dir No ens preparen per sentir que avui ja no ets aquí Que néixer és bonic però morir és un neguit A mi que no em parlin d'històries Em conformo amb pensar que no tens patir Però diga'ns com ho fem Si ens guiarás aquest camí Valent qui no deixa de viure el moment Quan la ment ens mostra un futur diferent No vull fugir corrent Del més enllà no en sabem res Un tancar d'ulls i un món incert I apretant-me fort la mà Vull pensar que tot tornarà a començar I es que em moro de por de pensar que la vida se t'ha endut per no tornar Valent qui no deixa de viure el present Quan marxes i ens deixes un món diferent Un món on ja no hi ets Però ara agafats de la mà Ja no importa si una sardana o un vals L'única certesa és sentir-nos afortunats d'haver-te estimat Gràcies, Gràcies, Gràcies.... Gràcies per tot el que ens has donat