Des de quin lloc m’envolaré demà? Tu vas i vens i mai no quedo sol Que m’has donat un cec impuls de vol I quasi mort encara puc volar Tinc mar, tinc foc, tinc platges on estar Prenent el sol nocturn que ens correspon Anem al bar a deixondir la son Beguem fernet amb mots de par enllà Vindran els focs a dir que no som res I no som res excepte el guspireig D’aquesta hora viscuda amb tant de pes Posem paranys per enganyar la nit Siguem tan sols un vague somnieig De vida vulnerable: Crit escrit