L’he mirat i m’ha endinsat en un inmens camp de blat Atrapat entre els marges suaus, ple de petjades m’envolten De mans lligat al meu passat, rodolen damunt meu les ones del camp L’he tocat i m’ha abduit una llum ancestral Un regrés a quan era infant, terres llaurades m’envolten Enmanillat al cirerer de l’era, em passa la vida, se’n va L’he copsat i m’he trobat laberints empedrats Isolat en camins de sal, ple de petjades m’envolten Encaminat, en direcció errònia, m’empassa la boira, al tard