Arribaràs cansada a casa Després de treballar Obriràs lenta la porta I et pesarà el dia a les mans Veuré com entres a la sala Maixecaré I mabraçaràs Caurem rient sense parlar-nos Al millor lloc daquell sofà A fora la fosca ens banyarà I en una espurna de la pluja Esquitxarà tots aquells vidres Que més tard sentelaran Mullarem de negre els gots I beurem buscant el delit Més en els nostres cossos Que en els distants grups de vi -Que hi ha, com ha anat el dia? Tenia ganes de plegar Et regalo el sol per tu bonica I una abraçada em sorprendrà -Mhas trucat, a passat res? Nomes volia dir-te: Nosaltres Ja tho vaig dir, no passaran I em semblaràs més tendra que abans Naixerà de ple el nostre món I et pintaré amb aquests dits Els llavis que en el dibuix no tens Per cuidar les nostres nits Just abans dagafar el son Amagaré sota el coixí Alguna rosa groga Que ens salvi el tu I el mi Mestrenyeràs el nom amb força Vull que sempre sigui així Sescaparà alguna promesa A mi més, ho sento aquí Ets tu sempre ho he vist tan clar Les gotes ja hauran parat Ja tho vaig dir, no passaran I et fiaré al cel, la lluna I la mar Repicaran martells a lobra I xisclarà el despertador Alguna cosa til·luminarà Serà el sol o la tardor Quedarà encara algun tirà Que vencerem amb la unitat Firmarem aquesta revolució Dies I nits de guerra I d´amor