Agost entrat. Quaranta graus a l'ombra, l'asfalt es desfà. Borrosa en l'horitzó se'n va tota plorant. Tot s'ha trencat. Un altre tren passa de llarg i espero. Potser no s'ha acabat. Ara confio que tot s'arreglarà. Tornarà a ser com abans. No vull tornar a plorar. Hem de recórrer a l'harmonia que regnava entre nosaltres. Miro el sol i penso en les paraules que vas dir-me aquell instant. Quan la llum de l'alba se n'anava en eclipsi dins la meva ment. Quan recordo la remor del mar d'aquell quinze d'agost, jugavem a la sorra. Hi penso i sento... que tot s'arreglarà. Tornarà a ser com abans. No vull tornar a plorar. Hem de recórrer a l'harmonia que regnava entre nosaltres. Miro el sol i penso en les paraules que vas dir-me aquell instant. Quan la llum de l'alba se n'anava en eclipsi dins la meva ment.