Ja sé que de moment no he sentit cap desig Però es que els teus ulls blaus i dolços m'han deixat ben embogit No soc un tal Romeu per anar a un balcó i besar-te allí Millor baixa tu, Julieta; i encenem la negra nit Si em dius que soc beneït, que pensi més què faig i dic Sols perdona'm, què hi faré si sempre soc tan atrevit I es que penso el que no importa i lo que importa jo no ho penso Repeteixo altre cop, creu-me; però es que és ara o ja no em llenço I es que ho he sentit de sobte Mai havia sentit res Dos amics que s'enamoren I sents les mil meravelles; les sents abans de dormir Que aquelles nits tan belles, malgrat no són aquí Tu sempre me les recordes, que si ara ho vols repetir M'invento més històries per a poder-te descobrir Oh, oh Júlia No sé si et dius així; pot ser que no, pot ser que sí Però tu, Júlia, m'has de creure que ara m'has fet embogir I et coneixo de petita; tot plegat, sols fa pocs anys Just t'he vist a simple vista i dic; l'amor és molt estrany I es que ho he sentit de sobte Mai havia sentit res Dos amics que s'enamoren I sents les mil meravelles; les sents abans de dormir Que aquelles nits tan belles, malgrat no són aquí Tu sempre me les recordes, que si ara ho vols repetir M'invento més històries per a poder-te descobrir I sents les mil meravelles; les sents abans de dormir Que aquelles nits tan belles, malgrat no són aquí Tu sempre me les recordes, que si ara ho vols repetir M'invento més històries per a poder-te descobrir Oh, oh Júlia